dimarts, 9 de juliol del 2013

JA CANSA, NI TIQUETS, NI COTXETS, NI AJUDES...

Porto tants anys escoltant creences amb fe cega sobre aspectes socials que ja cansa. Perdoneu que sigui tan poc políticament correcte, però la veritat és que n'hi ha un fart.
Avui us en desmentiré uns quants:

1.- No es reparteixen vals del mercadona a persones necessitades, i encara menys perquè comprin cervesa. Fa 14 anys que exerceixo com a treballadora social, dels qual 12 han estat ininterromputs en atenció primària, és des d'aquesta primera línia d'intervenció que es dóna suport bàsic com puguin ser aliments i productes de primera necessitat.
Durant molts anys m'han jurat i perjurat persones varies que a la cua del super han vist com el client just de davant seu pagava amb tiquets donats per serveis socials i que compraven coca-coles, brioxeria, etc... jo sempre he pensat, tu quina vista, no? poden veure amb una persona o varies i un carro de la compra pel mig com un paperet posa serveis socials: wooooo Fixeu-vos si aquest rumor ha evolucionat amb els anys que quan vaig començar a treballar deien que era d'un supermercat, amb el desplegament de la cadena valenciana Mercadona, el rumor s'ha especialitzat i els darrers tiquets han estat avistats al Super dels Germans Roig.
Qui milita en aquest rumor acostuma a veure que les persones que utilitzen aquest tipus de tiquet misteriós són persones estrangeres: holandesos, francesos, belgues? nooooo, dels diferents països del continent africà

2.- Les ajudes no són per persones estrangeres, les ajudes en serveis socials, en ensenyament, en seguretat social... s'adrecen a persones amb problemàtica social vinculada a precarietat econòmica. Les persones amb més precarietat econòmica són les que podran rebre les prestacions.
Aquí hi ha dos fets a destacar: TOTHOM pot rebre la informació pertinent als diferents tipus de prestacions i fer el tràmit corresponent si els interessa. En la llibertat de cadascú està en sol·licitar-ho com no. En cap ordenança, normativa, llistat de requisits per prestacions MAI he trobat que per ser persona immigrada tingués més opció a rebre l'ajuda que una persona autòctona. Al contrari, gairebé totes les prestacions tenen un requisit de temps mínim de residència al territori per evitar efecte reclam. el que si que m'he torbat és amb persones que mai s'han adreçat als serveis que els poden informar però ja sentencien que ells no els "donaran" res: evidentment la no concessió és perquè tot va als immigrants, no perquè la seva renta per capita sigui superior al màxims establerts. Aquest saber tan visceral, i 0% contrastat em resulta molt poc intel·ligent (ja us he dit que no podia ser gaire políticament correcte)

3.- Els immigrants no aprenen el català: quanta gent autòctona canvia al castellà quan es dirigeix a un estranger? així de qui és la culpa. Quants catalans participen en els programes de parelles lingüístiques per donar suport a que els nouvinguts practiquin el català oral i així posar un granet de sorra més... Per altra banda a qui l'importa que en Messi (símbol del barça i per tant de "catalanisme") no parli ni papa de català i no hagi ni perdut el seu accent típic argentí? i com ell molts altres persones que conviuen amb nosaltres en una situació d’elit total. Així doncs què ens preocupa què es perdi el català? crec que la reflexió hauria de ser molt més profunda i poder-la argumentar amb altres variables més de tipus socioeconòmiques. Sincerament, ara no en tinc ganes, ja us he dit que el tema em cansa.

4.- Amb aquesta crisi no poden quedar-se al país les persones que no tinguin feina: van venir per treballar, ara aquí no hi ha feina per tant han de buscar solució al seu problema. Com si la crisi sigui responsabilitat seva. Que només les persones estrangeres perceben ajudes (atur i subsidis) i treballen en negre? suposo que aquest article molta gent no el llegirà però que tothom es contesti a la següent pregunta: tot el que treballem jo i els meus familiars propers es declara? "no hace falta desir nada más" Encara algú creu que les famílies perceptores d'ajudes bàsiques són les que empobreixen les arques governamentals? va, home va, n'hi ha un fart!

Bé, com per molt que m'enfadi continuaré posant granets de sorra contra la rumorologia gratuïta i negativa aquí us deixo un link d'un programa que han emès justament avui per tv3 que parla justament d'aquest tema:



dilluns, 27 de maig del 2013

INCLUSIÓ ALT EMPORDÀ

Avui us presento una pàgina web creada des del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, lloc on treballo des de fa 11 anys.
Aquestes últimes setmanes estic ocupada; no puc parar i posar-me a escriure, malgrat tinc diferents temes que m'agradaria convertir en post; espero poder-ho fer en breu.

Per aquest motiu i sense allargar-me massa avui us presento la web on s'ha publicat una notícia sobre una feina que realitzem des de Castelló d'Empúries, un granet de sorra més per afegir a tot el que s'ha de reconstruir i transformar.
Si us interessa aquí teniu el link:

http://inclusioaltemporda.cat/portal/

dimarts, 7 de maig del 2013

ESCOLA MOTIVAT

Avui us vull presentar l'escola de Coaching Motivat de Barcelona.
L'any passat vaig tenir la sort de poder fer un taller introductori de Coach, amb l'objectiu d'engrescar-me a fer la formació complerta.
El taller va ser vivencial, la conductora una persona amb molta experiència ens va acompanyar per les nostres emocions d'una manera accelarada, una experiència interessant, esgotadora, però molt interessant.
Aquesta escola dóna un caire humanista a tota la formació que ofereix, fet que em va resultar molt atractiu.
Finalment per diferents circunstàncies he postposat la formació, però només postposat.
Avui 10 mesos després he entrat a la pàgina web de l'escola i he vist que ofereixen més ventall de cursos en coach i PNL que els que venien oferint els anys anteriors.
A mi em van inspirar confiança, crec que es pot fer un aprenentatge professional i personal molt engrescador tant per a persones que busquin optimitzar i tenir èxit en la seva vida personal com en la professional.
En la web hi trobareu tota la informació sobre els cursos i un blog especialitzat amb articles molt interessants sobre el món del coaching
Aquí us deixo el link:   http://www.motivatcoaching.com/coaching/


diumenge, 28 d’abril del 2013

SI LA VIDA T'OFEREIX LLIMONES, APRÈN A FER LLIMONADA



Així podria començar un conte, una novel·la, una recepta de cuina... en aquest post no parlarem ni de literatura ni de cuina saludable, sinó de Resiliència.
Concepte que cada vegada més, està boca de tothom, que molts professionals l’estudien però encara avui, pocs la practiquen. Molts llibres en parlen però de molt pocs en transcendeix.
La Resiliència és la capacitat de les persones i grups de davant l’adversitat, sortir enfortits en sentiments i emocions. A aquesta definició conceptual tan minsa se li poden posar molts matisos, donar-li diferents colors de la paleta, el com, el qui, l’on, el perquè; però sens dubte és un “modus vivendi” on hi coincideixen la capacitat de posar-hi humor davant les dificultats, estimar-se, saber demanar ajuda i sobretot, saber-la acceptar, confiar en els altres i en un mateix, veure el problema però projectar la teva mirada en la solució, saber que sovint no s’està sol i està disposat a renàixer.
Quan l’amenaça es troba amb la debilitat anul·la la oportunitat. La persona resilient aprèn que de les crisis es generen oportunitats i que aquestes propicien fortaleses personals.  “He fracassat o encara no he tingut èxit?” cadascú de nosaltres decidim amb quina part de la qüestió ens quedem i la fem nostra.
Segons la Doctora Rafaela Santos, Neuropsiquiatra i directora de l’Instituto  Español de Resilencia”  els Pilars de la Resiliència són:
·         Introspecció: conèixer les capacitats
·         Auto concepte moral/ètic: sana autoestima
·         Percepció: veure el problema superable
·         Autoregulació: emocional i impulsos
·         Responsabilitat: orientada vers la solució
·         Equilibri vital: no paralitzar-se als extrems
·         Auto motivació: iniciativa i creativitat
·         Optimisme: acceptació, adaptació i flexibilitat
·         Empatia: relacions sòlides, vincle i afecte
·         Sentit de l’humor i relativitzar
En aquesta línia defineix com és la persona resilient: destaca la capacitat de tenir iniciativa i marcar-se objectius, ser una persona introspectiva, amb autonomia i voluntat, amb autoconfiança, ser creativa, amb integritat ètica i pensament positiu i molt important, tenir capacitat de relacionar-se.
En la majoria de casos d’intervenció social la persona o persones estan vivint una crisi personal, sovint ho veuen com un patiment i busquen la solució en un tercer. Com a professionals el nostre acompanyament els pot ser un suport però els generadors de Resiliència han ser ells mateixos. No sempre és possible. Nosaltres hem de tenir un rol potenciador, no substitutiu de les capacitats i a vegades pel mateix esgotament dipositen en nosaltres aquesta confiança.
El repte que tenim els professionals és com promoure la resiliència en cada persona, tant a nivell individual com en les famílies i comunitats. El discurs de la resiliència va orientat a aprendre a viure; posa el focus en la construcció i reconstrucció d’una persona: la capacitat pro activa de reescriure el guió biogràfic i no en l’actitud passiva de resistir l’impuls d’una situació traumàtica. Construcció de la persona entesa com a ésser que viu en societat i que dins la complexitat del concepte hi ha la necessitat de tenir mans amigues, ja que potser la persona sola ha après a sobreviure entre aigües torrencials però no pot sortir del riu que l’arrossega i l’esgota.

El retorn d’aquest protagonisme, d’aquesta possibilitat de reescriure ha de ser delicat perquè no es visqui com un abandonament sinó com una creença de que es pot aconseguir. Des de la convicció i la comprensió, convidant a la persona  a fer una interpretació de la seva vida on hi ha fortaleses i possibilitats i que la plenitud resilient el convida a aprofitar-les: així es podrà fer llimonada.


dissabte, 27 d’abril del 2013

ESCALFANT MOTORS...


Bona tarda de dissabte plujós,

Ja fa unes setmanes que porto de cap la idea de crear un bloc persono-professional. Possiblement acabi d'inventar una paraula, pot ser que els més puristes pensin que com puc començar un espai formal de reflexió amb una paraula inexistent, quina manca de "saber fer". Potser si que és inexistent, però està carregada de metasignificat.
Sovint en xerrades amb companyes (ja sabeu, el camp social és majoritàriament femení) reconeixem la difusa línia que separa la vessant professional de la vessant personal. Com una es retroalimenta i evoluciona connectada amb l'altra...

M'agrada escriure i m'agraden les noves tecnologies, la seva immediatesa, el seu abast, la desaparició del concepte distància... per aquests motius i per molts altres em resulta atractiu crear avui aquest espai on hi penjaré articles, reflexions en veu alta, crítiques, experiències, formacions... amb la voluntat de traspassar saber, informació, coneixements, etc.

Així doncs, us convido a passar per aquest bloc de tant en tant i posar el vostra granet de sorra, com jo hi posaré el meu.